Començament d'any
Aquest és el segon any que no em llevo el primer dia de l’any en aquest paratge del Collsacabra. Des de fa molts anys, que aquest espai és el meu espai sentimental, malgrat no hi tinc arrels familiars. A vegades passa que hi ha llocs que els fas teus, que t’hi identifiques i que hi somies tenir-ne una llar. Un lloc que et serveix per carregar les piles, com es diu.
Des de que estava embarassada de la meva petita que vam iniciar la tradició de passar l’última nit de l’any i començar el primer dia en aquestes terres. És la nostra tradició familiar, la de la família més íntima. El tour el dia 1 de gener és llevar-nos d’hora a Rupit i pujar caminant cap al bosc de faigs, tanmateix el nostre bosc de les fades, un bosc humit, de faigs, falgueres, humus, com un conte màgic, i amb una panoràmica dels cims del Collsacabra que ens rodeja i ens regala una vista quasi d’ocell. Altres vegades, la ruta és fer un caminet de cases de pedra que mor en un penya-segat que et deixa sense respiració, perquè allà la panoràmica sí que és com la d’un falcó, i als teus peus boscos, rierols, i al fons el pantà de Sau. Hi ha encara una tercera ruta, el Salt de Sallent, una cascada de 100 metres de caiguda; qui no el conegui, hi ha d’anar, no hi ha paraules que puguin d’escriure la impressió que causa veure’l.
Si en comptes de fer la ruta caminant, escollim iniciar-la en cotxe, hi ha dos Santuaris en dos paratges preciosos, quasi verges: El Santuari de la Mare del Far i el Santuari de la Salut; el primer ens regala una visió de tot el Collsacabra i part de la Garrotxa (fins i tot es pot veure part del Pirineu nevat al fons); el segon inicia una excursió en un bosc que ben bé podria ser de Pirineu per la vegetació espessa i humida, amb arbres de troncs amples arrebossats d’humus. En aquests boscos ens hem explicat moltes històries.
Però escollim la ruta que escollim, el primer dia de l’any hi ha una cosa que no defallim mai, i és adreçar-nos a la font de les fades (no és aquest el seu nom, sinó el que nosaltres li hem posat). Una font als afores del poble de Rupit amagada en una mena de bauma, que sovint al gener està congelada, la qual cosa fa que sembli un indret antic, d’elfs com al Senyor dels Anells. Anar-hi allà és una tradició que ens porta a expressar quins són els objectius per a l'any que ha començat amb la promesa que quan acabi hi tornarem per explicar si els hem aconseguit.
Aquest any és el segon que no hem pogut estar a la cita. Però d’alguna manera, escrivint això que escric i recordant-ho, és com si fos allà. Les nenes i el marit dormen, però jo m’havia proposat llevar-me d’hora i fer com si la tradició encara fos viva. Quasi puc olorar el fred de la neu, sentir el vent a la cara i l’eco dels nostres passos travessant els camins. I em quedo més tranquil·la. Ara ja he començat l'any.
